Projecte Agustí Charles

Dijous, 19 Mai 2016

 A inicis del segon trimestre un grup de nens i nenes de la comunitat de grans vam començar un projecte que es deia “Projecte Moldava”, tot i que després vam canviar el nom per “Projecte Agustí Charles”.

L’Anna, que és la mestra dels laboratoris de música, ens va dir que faríem una composició inspirada en l’obra “Ambients” de l’Agustí Charles. Per començar vam escoltar la música i després ens vam dividir en 3 grups, cadascun va triar un nom per la cançó que faria i pel grup que van triar.

 

En una altra sessió vam començar a inspirar-nos en la música de l’Agustí Charles i cada grup va triar l’estructura de la seva composició. També ens vam encarregar d’escollir els instruments que hi participarien.

 

Com  havíem de composa una musica com si fóssim l’agustí charles,vam pensar que la millor manera de troba informació seria  fen li una entrevista.  (Si voleu saber que ens va explicar, al final de la noticia teniu la entrevista).

 

Durant les següents sessions vam dedicar-nos a practicar molt fins l’últim dia, que va ser quan van venir les altres escoles que també participaven. Primer de tot, els grups de  totes les escoles van tocar la seva composició i després vam fer un esmorzar tots plegats per celebrar tots la trobada. Per acabar el projecte vam fer un concert per el nostres pares.

Ens vam sentir molt orgullosos de las nostres composicions i esperem que us hagin agradat a tots els que vau escoltar-les.

 

Entrevista a AGUSTÍ CHARLES, compositor contemporani que ens ha visitat.

Per què vas posar a l’obra el nom d’Ambients i com et vas inspirar?

Jo era pianista de Jazz, imagineu-vos una cova on abans es tocava la música de jazz. Potser hi heu anat alguna vegada amb els vostres pares… com una casa antiga on en un espai toquen uns senyors amb una bateria, una trompeta i un piano i és un ambient. Imagineu-vos que entreu dins una cova, una cova misteriosa on va sonant la música amb sons llargs… i de cop i volta surt un ratpanat en aquesta cova i fa iuuuuuu! iuuuuuu! (oi que ho heu sentit això a la meva música?), i després torna a sonar la música i es va sentint tot el què va passant en aquesta cova.  Sabeu que les coves tenen camins i diferents sales? doncs la música és com si hi anéssiu passant, el què hi vas sentint i escoltant.

El nom d’ambients ve d’això, d’aquestes cosa tant estranya i misteriosa que passa en una cova i que a vegades se sent música i és música de jazz.

 

Què et va donar la idea de ser compositor?

Jo tenia uns 10 anys quan als estius a l’hora de la migdiada els grans dormien i jo no podia fer soroll però sí que podia tocar el piano. Tocava Mozart i altres compositors i jugava a escriure el què tocava.

Jo tenia una tieta a Estats Units i li enviava el què escrivia. Però agafava la partitura i amb un “misto” (llumí) la cremava pel voltant que semblava un “papirus” (pergamí) i li enviava. Perquè jo tenia la idea que els compositors eren d’abans i jo els imitava i així vaig començar a ser compositor.

I quan vaig ser més gran ja m’hi vaig dedicar més com a professional, més sèrio, com ara.

 

Quina va ser la teva primera composició?

La meva primera composició composició es diu “COLORS”. I va ser a l’any 1982. Però jo n’havia fet moltes més, quan tenia 10 anys, cap al 1971. Com Ambients, Colors són peces que s’inspiren amb coses que les tenim al dia a dia a tot arreu.

 

Quants anys portes sent compositor?

Compositor? jo crec que ho he sigut sempre. De petit ja composava, però compositor com a feina, com els vostres pares que treballen i es dediquen a una feina cada dia i vivint d’això doncs uns 35 anys aproximadament. Jo en tinc 55, però jo sóc molt jove, que consti! Jo quan em miro el mirall no sóc aquell senyor que veig, jo sóc com vosaltres!

 

Quina és la composició que més t’ha agradat fer? la que t’ho has passat més bé?

Jo m’ho passo bé amb totes quan les estic fent però després ja és un “rotllo” perquè ja l’he feta. Perquè quan ja saps fer una cosa no la tornes a fer un altre dia, oi que no? Si tu escrius un conte no el tornes a escriure cada dia, n’escrius un altre. Però si n’he d’escollir una triaria alguna de les òperes. Perquè hi surt la veu, canten i expliquen coses.

 

Com vas descobrir els instruments preparats?

De fet es pot preparar qualsevol cosa. A veure què puc fer servir…(agafa l’esquellot i una fulla de llavors i prova de fer sons diferents). Quan es prepara un instruments el què es fa és fer un instrument nou. Me l’invento. Mira, com aquesta cadira, a veure com sona? (la fa sonar de diferents maneres). Qualsevol cosa es pot convertir en un instrument. Com quan agafem el piano o la guitarra (toca la guitarra fregant-la amb la baqueta del triangle). Quan un instrument el toquem d’una manera diferent de l’habitual és un instrument preparat. A casa ho podeu fer amb les olles i qualsevol cosa també.

Hem de preparar-los perquè sonin bé però. Perquè si no sona bé no val!

 

Quina ha sigut la teva última composició?

Ui, la vaig fer fa pocs dies. Una peça per cor que vam estrenar fa poc a Madrid.

 

Has tret algun disc?

Síií! molts! ara precisament en sortirà un de nou amb música que porta aparells electrònics.

 

I hi ha el disc de l’obra que hem treballat, Ambients?

Sí, de fet l’heu escoltada, no? la vaig escriure al 1986 és a dir que ja fa 30 anys.

 

Saps llegir aquestes partitures tant estranyes?

Si les sé llegir? oh! les he escrites jo! Però no són rares, a veure, això (posa la mà a dalt) serà agut o greu? - agut. I això? (posa la mà a baix) -greu. Doncs així és com està escrit a la partitura. Tal com és la música.

Però és com tot, fa anys vosaltres no sabíeu escriure les lletres i ara sí, oi? doncs amb les partitures us pot passar el mateix.

Jo quan era petit veia les partitures molt grans i ara les escric.

 

La teva família també eren músics?

El meu pare tocava la trompeta però no era músic. Un dels meus dos fills és violinista, té 27 anys.

 

 

 

 

Leo, Ada i Vera