Festa d'Inauguració del nou edifici

Divendres, 29 abril 2016

El divendres passat vam gaudir d'una fantàstica festa d'inauguració del nou edfici de la nostra escola. Va participar-hi tota la comunitat educativa i representants de l'administració pública.

Volem compartir amb vosaltres les reflexions que van fer l'Agnès Barba, directora del centre i els quatre presidents que ha tingut l'AFA des que es va crear.

Agnès, directora de l'Escola dels Encants

Hola, molt bona tarda a totes les presents.Moltíssimes gràcies als músics i cantants que ens han obsequiat amb aquestes magnífiques interpretacions.Avui és per nosaltres un dia important, ens hem reunit aquí, per celebrar amb una festa, la inauguració del nou edici després de 7 anys de viure i creixer en mòduls prefabricats. I ara sí, ara sí tenim un edifici de veritat.Quan només somia un de sol, és un somni, una fantasia, quan molts somiem junts el somni esdevé una realitat. Aquesta frase, ara fa set anys, definia la voluntat d'un petit grup que amb ilusió, entrega i entusiasme iniciavem una escola pensada pels nens del segle XXI. Una escola que creu amb els infants, i que està convençuda que l'educació és el motor de canvi d'una societat i d'un món molt millorable.

El nostre objectiu principal és educar nenes i nens per a que aprenguin a tindre una vida plena i això vol dir que aprenguin a ser (que es coneguin , sàpiguen com són i com poden ser millors) desenvolupant totes aquelles competències personals que els hi ho han de permetre, que aprenguin a compartir i a conviure, potenciant les competències socials que els han de fer bons ciutadans del món, i finalment que aprenguin com és el món que els envolta i com ells poden interactuar amb aquest món, i que per tant és responsabilitat de cadascú poder fer del món un lloc millor.Per fer això cal centrar la mirada en els infants, en cada un d'ells, tot respectant les diferències i potenciant les habilitats personals com motor de millora de l'individu. A l'escola hem creat un marc i una metodologia pròpia buscant com donar resposta per a que l'aprenentatge sigui competencial i significatiu, útil i perdurable, emotiu i agradable. I anem per bon camí. Sí, estem satisfetes de com van marxant les coses i sentim un gran pes i una gran responsabilitat en seguir fent les coses ben fetes, en trobar respostes noves a reptes nous. Som escola referent al nostre país, cada any centenars de mestres venen a visitar-nos per descobrir petites pinzellades del nostre projecte educatiu, les famílies busquen plaça pels seus fills i cada any augmenta el número de preinscripcions d'infants i l'alumnat amb el desenvolupament de les seves capacitats ens mostren que aprendre en un bon entorn és realment important. Per això vetllarem i treballarem per aconseguir una continuïtat educativa pública i de qualitat al barri.

Aquest edicifi on avui estem, construït per l'area metropolitana de Barcelona és obra de l'esforç compartit de moltes persones. Com qualsevol bona obra és fruit de la complicitat i del treball cooperatiu de diferents agents. I justament gràcies a aquesta complicitat podem assegurar-vos que l'edifici de l'escola ha estat construït amb la intenció de donar resposta a un projecte educatiu. Ha tingut en compte aspectes clau per a nosaltres i ha mirat de trobar l'equilibri entre les normatives (algunes de vegades desfassades de les necessitats d'una escola del s XXI) i les nostres necessitats educatives. Vull remarcar i agraïr especialment l'esforç que en aquest sentit han fet els arquitectes, els responsables de construccions escolars del Consorci i la comissió d'obres de l'escola. També vull remarcar la gran feinada de disseny i d'adequació d'ambients i d'espais que hem fet entre famílies i de manera molt especial les mestres de l'escola. És important també agrair les aportacions que han fet totes i cada una de les persones que han format part de l'escola i que ara ja no hi són. Famílies, infants, representants de les administracions i com no, mestres que ens han ajudat a fer gran l'escola amb dedicació i amor.I per acabar, un agraïment molt especial a totes les persones que s'han implicat en fer realitat aquesta festa d'inauguració, com sempre, que petita seria l'escola sense vosaltres.Tot seguit les diferents persones que han estat o són actualment presidents de l'AFA ens ofereixen un petit diàleg amb encant.A continuació la senyora Meritxell Ruiz, consellera d'educació ens adreçarà unes paraules.Tot seguit la senyora Ada Colau, alcaldesa de Barcelona ens oferirà unes paraules.Quan la Sra Colau acabi la seva intervenció podrem veure el lipdub de l'escola Viu-la i a continuació els nostres músics us acomiadaran amb la interpretació d'una última melodia. Desitgem que gaudiu molt de la festa.

Sergi Blancafort, primer president de l'AFA

El record: Maig del 2009. Període de preinscripció. Només 17 famílies trien l'escola com a primera opció. No és el nostre cas. La meva parella i jo no coneixem el projecte. Rebem un SMS amb el text "CEIP Cartagena". Intrigats, visitem el lloc on teòricament està l'escola de la nostra primera filla, la Maria. Un rètol, un solar i dos pistes de petanca. Juny de 2009. Sessió informativa a l'espai 210. Ens expliquen el projecte i ens entusiasmen. Compte enrera: les obres es retrassen, els mòduls no arriben, i el setembre s'acosta. Comença el curs. La nostra primera escola per a moltes famílies. És una escola peculiar, diferent. Els avis, escèptics, pregunten...però què fan les criatures en aquesta escola? Només volten pels ambients... ¿què no els hi ensenyen res? Tot està per fer: no hi ha AFA, ni AMPA, ni comissions.

L'agraïment: A les famílies, perquè han ajudat a tirar endavant l'escola. I necessitem que ho segueixin fent. A les mestres, per la manera tant especial amb la que han acompanyat els nostres fills. I a una persona que està a l'escola des del 1er any. D'una manera discreta. Sense fer soroll. Les famílies parlem normalment amb les mestres, i crec que a ella no li agrada gaire sortir a la foto. Però durant aquests anys ha estat un pilar fonamental de l'escola. Gràcies M. B.

El pensament (i un desig): Les escoles deixen petjada en les infants, i a mi m'ha canviat. Penso que a altres pares i mares també. M'ha ajudat a tenir una mirada sobre l'educació i els infants diferent de la que tenia abans. I és segurament una mirada compartida cada cop per més famílies que any rere any aposten per projectes educatius similars. Per això, el desig és que aquesta mirada trobi una resposta adequada per part de qui l'hagi de donar. Per tal de que quan acabi aquest camí, no haguem de triar entre la manca de continuitat educativa o buscar opcions fora d'un sistema públic que hem de cuidar, perquè és molt fràgil, i perquè és un element bàsic per la cohesió social i la reducció de les desigualtats.

Jordi Puig, actual president de l'AFA

Primer de tot, per explicar on som ara, volíem agrair, tothom que ha colaborat i ha fet possible aquest edifici!! Amb ell, tenim la possibilitat de desenvolupar el nostre projecte!!

Aquest nou espai, ens dóna les eines per seguir amb el nostre projecte innovador i creatiu!! Permet als infants seguir amb el seu creixement individual i colectiu en un entorn fantàstic!! Us donem a tots el més sincer agraïment!!! Volem també donar les gràcies a tot l'equip de mestres de l'escola i a l'equip directiu per l'esforç del dia a dia...i per fer aquest projecte possible any rere any!!

Som aquí, a la nostra escola, on es dóna als infants l'oportunitat de gaudir de l'aprenentatge!!

Som una escola on la mirada al infant es el més important!

Som el que som, principalment gràcies als infants, que certifiquen que aquest projecte ha funcionat, funciona i funcionarà!! Estem orgullosos d'on venim, gaudim del que fem al present, i mirem amb esperança el futur!!!

Josep Maria Soro, segon president de l'AFA

Avui és un dia d’agraïments, així que gràcies a tots els que heu fet possible que aquesta inauguració sigui una realitat. Gràcies als que han empès incansablement des de dins, i gràcies també als de fora, que ens heu ajudat en molts moments. Des de polítics de diferents partits, a associacions de veïns, passant per tot tiputs d’entitats.

Pels de dintre, ha estat un camí que ens ha permès crèixer individualment i col·lectiva. Hem après moltes coses. La principal és que tot està per fer i tot és possible, com deia el poeta. I també hem après conceptes d’urbanisme i arquitectura, a buscar complicitats, a interlocutar amb l’administració, a tenir paciència, a perdre-la, i a recuperar-la…

Però al mateix temps, ha estat -de vegades- un camí llarg i ple de revolts. Fins i tot, amb algun esvoranc. Recordo el dia que li vam haver de dir a la regidora d’Urbanisme del moment que no ens agradava el primer planejament urbanístic que s’havia fet per poder reservar el solar on s’ha acabat construint l’edifici de l’escola. I com vam alertat que si calia buscaríem la complicitat dels grups de l’oposició -com vam acabar fent- per reconduir la situació. I també recordo el dia que després d’haver-nos promès un procés participatiu per dissenyar els espais de l’edifici, ens van convocar per ensenyar-nos un projecte que ja estava tancat. Vam haver de dir que no responia a les nostres necessitats i que l’hauríem de tornar a fer des de zero. Afortunament, ens en vam sortir i amb un nou equip d’arquitectes vam aconseguir fer un treball molt profitós i avui ben visible.

No recordo tot això per explicar batalletes. Ho faig per significar que tot aquest procés ha representat una inversió majúscula de temps i esforç que ha obligat mestres i famílies a multiplicar-se per poder aconseguir el nostre propòsit al mateix temps que s’aixecava de zero una escola nova i s’atenia el dia a dia.

I també ho dic -aprofitant la presència de representants polítics-, perquè set anys més tard i després de tot aquest camí costerut, les famílies de la primera promoció de l’Escola dels Encants tenim la sensació que ja hi tornem a ser i que caldrà esmerçar de nou molts esforços per poder garantir una cosa tan bàsica com és la continuïtat dels infants de Primària en un institut públic. La manca de places de Secundària a l’Eixample és un problema al que cal respondre amb decisió i urgència. Anem justos de temps, consellera i alcaldessa, però ara és el moment de posar-se a treballar per trobar una solució i fer possible l’institut públic que necessita la Dreta de l’Eixample.

Ruth Fontelles, tercera presidenta de l'AFA

Per acabar aquesta intervenció de les famílies de l'escola només vull afegir quatre coses que ens semblen importants i que vull destacar:

Que estem agraïts perquè gràcies a l'esforç de tots plegats podem gaudir d'aquesta escola.

Que gràcies a aquesta escola i a altres projectes semblants, cada vegada hi ha més famílies que es qüestionen, analitzen i avaluen el sistema educatiu actual, cosa que considerem positiva, important i imprescindible per a la construcció d'una societat plenament lliure i democràtica.

Que sembla que cada vegada hi ha més agents socials i culturals que treballen per establir un nou paradigma en el sistema educatiu. Un exemple d'això és el projecte "Escola Nova 21" on membres de 26 escoles innovadores treballaran conjuntament amb la Unesco, la Fundació Jaume Bofill, la UOC i l'Obra Social de la Caixa per implementar aquestes bones pràctiques en tots aquells centres que s'hi vulguin adherir.

Que ens fan falta més escoles i instituts de titularitat pública per donar resposta a la demanda creixent d'aquest model . Els alumnes dels Encants necessiten aquest Institut.

I finalment, que necessitem de manera urgent que hi hagi una transformació profunda perquè ningú quedi fora d'aquest nou paradigma i que consisteix en dur a la pràctica els 7 punts principals que la OCDE marca per definir el que ha de ser un centre educatiu de qualitat.

a) L'estudiant és el centre de l'aprenentatge

b) L'aprenentatge és social.

c) Les emocions són essencials per l'aprenentatge.

d) Es reconeixen i s'atenen les diferències individuals.

e) L'aprenentatge és inclusiu.

f) L'avaluació és una eina de l'aprenentatge.

g) Es construeixen connexions horitzontals.

Actualment hi ha força projectes que compleixen amb aquests postulats però malauradament encara tenim molta feina a fer en molts centres tant de primària com de secundària.Us demanem a tots i a totes la vostra complicitat per aconseguir aquest somni, que com he dit abans cada vegada compartim més i més membres de la comunitat educativa d'aquesta ciutat i d'aquest país.

També us deixem algunes fotos: