El projecte educatiu de l'Escola dels Encants

Una Escola Viva

L’any 2009 neix l’escola dels Encants. Els qui la vàrem iniciar ens vam fer nostra aquesta frase de Hélder Câmara.

Per tots nosaltres era un gran repte, un somni que volíem fer realitat, i que solament seria factible amb la complicitat de tots aquells que en forméssim part.

Al llarg d’aquests anys, ara ja 9 anys, l’hem anat compartint amb tots els qui s’han anat incorporant a la nostra comunitat educativa.

El futur ens permetrà créixer i millorar, ja que per a nosaltres cada dia és una nova oportunitat de millora i, qui sap, potser algun dia tu també en formaràs part.

Gràcies a tots els qui ho feu possible.

Qui som

Som una escola catalana, pública, de recent posada en funcionament, viva, oberta, participativa, amb una metodologia de treball activa i respectuosa amb els ritmes i els processos interns dels infants. El nostre propòsit és el desenvolupament de les competències per la vida, aquelles que ens serveixen per poder donar resposta als reptes individuals i col·lectius.

Som un centre compromès amb el canvi educatiu i per això som un dels centres impulsors del programa Escola Nova 21. Escola Nova 21 proposa una transformació del sistema educatiu per tal que s’actualitzi, adoptant plenament un propòsit dirigit a desenvolupar competències per a la vida en el nostre context històric i unes pràctiques d’aprenentatge fonamentades en el coneixement existent de com les persones aprenem.

L’escola dels Encants va obrir les seves portes l’1 de setembre de 2009.

Aquest curs, el 9è, acabem tot el cicle educatiu. Els nostres alumnes ja han arribat a 6è i el proper curs començaran l’ESO.

Una comunitat d’aprenentatge

La nostra és una comunitat d’aprenentatge on tots som partícips de la vida a l’escola. Per això l’equip pedagògic i les famílies treballem de manera conjunta i cooperativa organitzats en comissions mixtes i en grups de treball formades per mares, pares, mestres.

Cada comissió treballa en una àrea concreta amb uns objectius que es defineixen a final de cada curs per al següent. Cada grup de treball s’organitza per executar un objectiu concret.

Els infants també tenen els seus espais de participació en l’assemblea i els consells d’infants, un consell per a cada comunitat que es reuneix mensualment. La conversa diària és l’espai participatiu per excel·lència, ja que diàriament té els seus espais de diàleg per aprendre a conviure i a gaudir de la democràcia. Dos consellers de la comunitat de grans s’incorporen als Consells Escolars del curs

Com som

L’infant és el centre de l’aprenentatge.

L’equip pedagògic construïm uns entorns respectuosos amb ells i amb les seves necessitats (individuals i col·lectives). Fixem unes estratègies organitzatives que ens permetin assegurar que l’escola sigui un espai lliure que permeti el desenvolupament general de les diverses intel·ligències i en concret d’aquelles capacitats més adients a cadascú. Un espai on viure i compartir, on créixer i estimar, on aprendre i gaudir de la vida. Una escola que ens ajudi a construir un món una mica millor.

Objectiu pedagògic

El nostre objectiu educatiu és desenvolupar en els infants les competències per a la vida. Aquelles que els han de facilitar les eines per viure en un món globalitzat i complex i que els han de permetre ser competents per adaptar-se i interactuar en un món canviant a nivell social i tecnològic.

  • Aprendre a ser: Desenvolupar capacitats d’anàlisi personal i social que permetin que els infants es coneguin i esdevinguin persones responsables en la defensa dels drets i dels valors. Persones capaces de desplegar de manera integral el seu màxim potencial psico-social, afectiu i físic.
  • Aprendre a fer: Desenvolupar les habilitats que permetin a nenes i nens participar efectivament en la societat del coneixement, la qual cosa també suposa saber afrontar situacions complexes i treballar en equip.
  • Aprendre a conèixer: Desenvolupar les eines cognitives necessàries per a comprendre millor el mòn i les seves complexitats, i per proporcionar una base apropiada i adequada per a l'aprenentatge futur.
  • Aprendre a conviure: Desenvolupar les actituds i valors que fonamenten els drets humans, la igualtat de gènere, els principis democràtics, el respecte i l'entesa intercultural, el desenvolupament sostenible i la pau a tots els nivells de la societat i de les relacions humanes, perquè les persones i les societats puguin conviure harmònicament.

La vida a l'escola

Tres comunitats

Organitzem l’escola en tres comunitats:

  • Petits; amb infants de 3, 4 i 5 anys, nenes i nens d’educació infantil i llurs famílies que juntament amb les mestres, educadors i educadores formen una comunitat on al llarg de tres anys establiran els vincles i les relacions que els permetran sentir-se part important de l’escola. Cada dia el joc els conduirà a anar descobrint com són i els permetrà establir vincles amb el seu entorn.
  • Mitjans; amb infants de 1er, 2on i 3er, les seves famílies i l’equip de mestres i educadors d’aquesta comunitat, aquí també al llarg de tres anys aprendran a ser i a compartir, a establir relacions importants amb els seus cohetanis i els adults, a posar-se reptes nous a descobrir com és el món que els envolta i ha trobar respostes als dubtes i incerteses que els planteja la vida.
  • Grans; amb nenes i nens de 4art, 5è i 6è, les seves famílies i l’equip de mestres i educadors d’aquesta comunitat que en els tres darrers anys de vida a l’escola gaudiran de ser com són i es proposaran reptes de millora, esdevindran crítics per investigar com és el seu entorn i poder actuar sobre ell amb la finalitat de fer un món més just i millor. Cada una d’aquestes comunitats funciona com un cicle autònom amb un projecte educatiu comú. Cada comunitat té una coordinadora de comunitat, una coordinadora d’atenció a la diversitat i una de les persones de l’equip directiu com a referent.

Els infants treballen en grups heterogenis d’edat, això permet adaptar els ritmes escolars als seus ritmes personals, respectar els seus processos interns, potenciar l’aprenentatge entre iguals, fomentar les zones de desenvolupament proper, integrar diferents rols al llarg de cada comunitat (petit, mitjà, gran), establir vincles més estrets amb els seus cohetanis, aprendre a acomiadar i a retrobar, permetre una acollida molt més càlida per part dels adults i dels propis infants als nous grups, poder donar i rebre amb més qualitat, cuidar i respectar, tenir un clima molt més calmat i de major respecte i aprendre molt més els uns dels altres.

Tres moments

El temps autònom, ambients d’aprenentatge relaxats de lliure circulació

Temps no directiu que es fonamenta en la lliure circulació de pensament, en la pròpia presa de decisions i en la necessitat de connectar amb els processos interns que manifesten els interessos personals. A primària i de manera progressiva els infants aprenen a organitzar-se i estructurar-se el temps fent un recull del seu Itinerari Personal on es plantegen reptes setmanals, els comproven i recullen allò rellevant que van fent al llarg del curs.

Els ambients són espais preparats pels adults, amb materials estructurats i pensats per satisfer les necessitats autèntiques dels infants. Cada ambient disposa d’una sèrie de propostes que ajuden a posar reptes nous als infants.

Aquests ambients donen resposta a les necessitats d’expressió, de creació, de recerca, de descoberta, d’investigació dels infants (simbolitzar, construir, llegir, escriure, explorar, crear, indagar, pensar, experimentar, col·laborar, formular hipòtesis, descobrir, compartir ...).

La incorporació als ambients és progressiva i coincideix amb l’arribada a l’escola, moment distès en que aconseguim crear un clima de confiança i de seguretat que permet que els nens iniciïn les seves tasques diàries respectant el seu propi ritme intern.

Ambients, propostes, laboratoris, caixes de recerca són diferents recursos metodològics per anar construint els aprenentatges.

Els ambients que tenim són:

  • A petits: Joc simbòlic, Construccions, Natura, Llum i ombres, Fer i desfer, Art, Comunicació i espai de Sensacions.
  • A mitjans: Atles, Cronos, Tretzevents, Batecs, Pitàgores, Gaudim i Landart
  • A grans: Bios, Cosmos, Temps Moderns, Babel, Creamat, Disseny i Taller

El temps de grup

El temps de grup utilitza la conversa de grup per crear comunitat, conèixer i sentir, voler i compartir, ensenyar i aprendre els uns dels altres.

Genera grans moments d’aprenentatge i potencia una bona cohesió social. És el temps de nosaltres, entenent l’individu com a part d’un grup. L’infant dins de l’escola va trobant el seu lloc. Al mateix temps que creix com persona, també creix com individu social; i justament els seus companys i els adults referents són els que l’ajuden a sentir-se integrat dins del grup.

Els temps de grup són temps de trobada, de compartir, de crear vincles i complicitats. També són temps de recerca, d’explicacions i de reflexions, d’aprenentatges compartits.

La investigació. Un camí de descoberta del nostre món

L’infant neix amb una necessitat de descobrir, els seus ulls copsen què passa al seu voltant i de manera progressiva neix en cada nen i nena la necessitat d’interactuar amb el seu entorn per descobrir i comprendre com és aquest entorn. Tots els infants es fan preguntes i sovint aquesta gran curiositat i necessitat de descoberta és apaivagada pels adults que els donen de manera directa i ràpida resposta als seus perquès sense donar-los ocasió a que ells amb tenacitat i esforç vagin fent les seves descobertes.

A l’escola dels Encants volem que les pràctiques d'aprenentatge es fonamentin en el coneixement, i no en la repetició del que sempre s'ha fet. Desenvolupar competències per a la vida requereix articular a través seu l'adquisició de les diverses tipologies de coneixements: fets, conceptes, habilitats, actituds i valors. I cadascuna s'adquireix de forma diferent. Per això calen estratègies d'aprenentatge complementàries, integrades i interdisciplinàries, integrant les dimensions cognitiva, emocional i ètica. Això és el que ens permet la diferent manera de proposar la investigació a cada una de les nostres comunitats.

A la comunitat dels petits es descobreix a través del joc, sense por a l’errada, per tempteig i repetició s’acaba descobrint què passa aquí o allà quan jo observo o actuo amb l’entorn. La investigació és puntual i respon a una necessitat concreta. És de curta durada i de gran intensitat. Sovint és personal, però pot esdevenir descoberta compartida amb amics i companys.

A la comunitat dels mitjans on els infants tenen una gran necessitat de descobrir el món comencen a aparèixer preguntes estructurades i complexes. Les investigacions esdevenen col·lectives i s’organitzen per interessos quan nenes i nens s’agrupen per investigar i trobar la resposta a aquelles qüestions que han compartit amb els companys de la comunitat en els espais comuns d’investigació. Tinc una pregunta-busco una resposta, serveix per donar forma a les investigacions individuals o en petit grup de mitjans.

A la comunitat dels grans la investigació es fa més intensa i complexa, busquen la o les respostes adequades a l’objecte d’investigació tot formulant hipòtesis, cercant i contrastant descobertes i opinions i avaluant tot el procés com a part del propi aprenentatge. Els infants fan investigacions personals i resolen de manera cooperativa les Caixes de Recerca. Aquestes són el recurs per fer una investigació exhaustiva, oberta i interdisciplinària sobre temes de naturalesa social, vinculades a la realitat.

Un projecte educatiu amb uns bons fonaments

El respecte i l'amor per cada un dels infants de l'escola

Respectar els ritmes, els temps i els processos de vida de cada infant. Sabem que el clima de seguretat i de confiança que oferim a les nostres criatures els permetrà desenvolupar-se de manera harmònica tot assolint els nivells d’autonomia i de seguretat que els permeti ser responsables dels seus propis actes, l’amor que els donem a l’escola els fa lliures, el nostre respecte i la llibertat que els oferim els fa ser conseqüents amb els límits i els ajuda a comprendre com en són de responsables de tot el que passa a l’escola.

Els infants a l’escola necessiten sentir-se estimats pels mestres, educadors i adults que els acompanyen. Aquesta estima els ajuda a reconèixer-se com algú important, a sentir-se feliç i a gust. Que els adults els tenim presents  i els valorem,  els dóna força per augmentar el concepte que tenen d’ells mateixos. Per això és importantíssim saber establir estrets vincles de relació amb els nostres alumnes i fomentar-ne entre iguals. 

Estimar als infants és quelcom més que mostrar-los estima, que valorar-los pels seus progressos, que sentir-se commogut pels seus temors; el major valor de saber estimar el mostrem quan sabem estar amb l’infant en les dificultats, quan ens mostra que està enfadat amb el seu entorn i amb ell mateix, quan busca conflictes per cridar la nostra atenció i nosaltres pacients, amb respecte, força i contundència sabem mantenir-nos al seu costat amb amor, amb confiança, amb seguretat, tot mostrant-li que malgrat els seus errors ell o ella continua essent important per nosaltres, i que malgrat tot sempre estem allà amb ella o ell.

Les entrades relaxades

Pensem que és molt important com comencem el dia. Arribar a l’escola sense presses, de manera graonada i flexible, amb la possibilitat de compartir un temps amb la família, incorporant-se a l’activitat diària de manera progressiva és una molt bona manera de començar el dia.

Sabem que les entrades relaxades són una bona oportunitat per poder atendre de manera individualitzada els infants i les seves famílies, per establir vincles més estrets, per crear un clima tranquil i distès, per permetre a les famílies arribar a l'escola sense presses, per donar el temps necessari a famílies i infants per acomiadar-se, per promoure la incorporació lliure dels infants als ambients d'aprenentatge amb una tria individualitzada, per apropar els infants al món cultural a partir d'unes imatges i d'una música de qualitat, per fomentar el gust per determinats estils artístics, per oferir als familiars un espai i un temps que els permeti saber més d'allò que passa a l'escola.

Els infants de la comunitat de petits poden entrar de 9 a 9:30 i les famílies es poden quedar fins a 3/4 de 10. A mitjans el temps d’entrada es redueix i l’entrada és de 9 a 9:20 i a grans és de 9 a 9:10. A mesura que els infants es fan grans necessiten menys la presència de la seva família, i el seu ritme de canvi augmenta progressivament. A primària comencem el matí amb una conversa de gestió que ens ajuda a situar-nos en el dia a dia.

El valor del temps

El valor que donem al temps els adults i el dels infants no es regeix pels mateixos paràmetres. La percepció del temps en els infants i en els adults, també és molt diferent, per això podem afirmar que els infants no perden el temps, l’utilitzen, hi ha quelcom intern que els marca els seus ritmes personals, i de vegades, als adults ens costa d’entendre aquests ritmes individuals, ens costa entendre que cada nen, cada nena és diferent de la resta de companys i veure que els seus temps i els nostres no són els mateixos. Cada vegada es parla més i millor de la importància de donar temps, de l’educació lenta, de permetre que el cervell faci els seus processos de conexions neuronals que permeten l’aprenentatge real. A l’escoles tenim la sort de no sentir-nos pressionats per la necessitat de fer i fer. El currículum no ens marca presses, ans al contrari ens parla de la importància de fer les coses ben fetes. I tots sabem que les coses ben fetes són enemigues de les presses. 

Cal permetre l’experiència de l’assaig, error, assaig per poder construir amb significat. La imaginació, la creativitat i la generació d’idees necessiten un entorn favorable per a desenvolupar-se, i aquest entorn s’ha de coure a foc lent, sense presses, amb temps. A l’escola ens hem de deixar sorprendre per les seves genialitats, les quals solament descobrirem si ens esperem, observem, escoltem i gaudim. Valorem molt el dret de poder no fer res, gaudir del buit, de la ment en blanc, de la possibilitat de coure i pair amb parsimònia allò que ha passat una estona abans i així poder teixir les relacions conceptuals, les inferències i en definitiva anar construint les idees i els coneixements. 

 

La importancia de les relacions

A l’escola s’estableixen relacions contínuament, solament cal crear les condicions necessàries  i oferir el temps perquè es generin, un altre cop donar temps. Les relacions s’estableixen entre les diferents persones que formem part de la comunitat, infants amb adults (mestres, familiars, voluntaris, equip de treball), infants entre iguals, infants més grans amb d’altres de menys edat, etc, però també s’estableixen amb l’entorn, espais, jocs, materials.

Un tresor real a les nostres aules que està directament relacionat amb les relacions humanes és aquell en que nens i nenes destinen a parlar. Aquí ensl referim als diferents estils de diàlegs i converses.  Els informals, els que es donen entre coetanis, els que es fan entre infants i adults, els que es generen en gran grup o amb aquells amics més íntims i especials. Converses informals entre dos o tres nens, espontànies i riques. Converses que mantenen en infinitat de moments; quan juguen, estan al lavabo, mengen, investiguen o fan pla de treball, qualsevol moment és bo per poder parlar amb els amics.  Converses plenes de contingut, amb un munt de pensaments i de sabers per compartir i oferir als altres.  Converses a soles, mestra amb un nen o nena, escoltant-lo i compartint amb ell tot allò que li interessa, moments per donar resposta a les seves necessitats de comunicar-se, de compartir, de sentir, de viure. 

De vegades a soles, d’altres amb la companyia d’altres amics, però sempre amb el caliu i la qualitat d’allò que et dóna valor, que et fa exclusiu, que crea vincle i complicitat.  

Cal també que se sentin actius i siguin capaços d'anar-se formulant preguntes i cercant les respostes, desenvolupant eines i recursos per conèixer el món que els envolta, iniciant-se en l'ús d'estratègies per fer una exploració activa, viscuda, pensant i raonant per elaborar explicacions que hi donin sentit i que ho puguin fer amb la confiança que seran reconeguts, valorats i ajudats en aquest camí.

 

Experimentar, jugar i manipular sense la directivitat de l’adult

Els infants necessiten poder experimentar, jugar i manipular sense la directivitat de l’adult. Els nostres ambients i espais han de ser rics en materials estructurats i no estructurats, que els permetin la lliure circulació de pensament, que fomentin activitats obertes amb respostes múltiples, que permetin la construcció a partir de la pròpia experiència. Ells aprenen a posar-se reptes quan l’adult que està al seu costat i confia en les seves capacitats, li ofereix un entorn ric i segur,  l’acompanya amb la seva presència i li dóna el temps necessari. Perquè servirà aquest temps als infants?, els permetrà adaptar-se als seus ritmes, aquells ritmes més ràpids, aquells que es repeteixen i encallen, aquells que a ritme de vals, a poc a poc van establint relacions i complicitats amb els seus iguals, amb els adults i amb els objectes del seu entorn. El joc i l’aprenentatge permet establir relacions intenses entre nens i nens, compartir els jocs i la investigació amb els companys ajuda a crear la complicitat necessària per confiar en l’altre i així és com es desenvolupen vincles intensos, amistats verdaderes, amors sobtats.

 

La comunicació, una manera de representar i interpretar el món

Tot allò que l’infant viu i sent al llarg de la vida li provoca infinitat de dubtes i incerteses; pensaments, preguntes i respostes, les quals han de ser estructurades primer a nivell intern i posteriorment exterioritzades pels infants tot experimentant els diferents usos i funcions dels llenguatges, en un ambient amb condicions favorables que ho faciliti i on es desenvolupi la comunicació tant verbal com no verbal. Per això serà imprescindible establir una relació afectiva positiva entre l'infant i la persona adulta, i entre els mateixos infants, així com una comunicació intensa, fluida i agradable entre tots els membres de la comunitat educativa.

La persona adulta s'ha de mostrar atenta per escoltar l'infant i observar-lo des del respecte, seguint el desenvolupament de les seves capacitats i competències. Ha d'acompanyar el nen i la nena en el procés creatiu, conduint-los del dubte a l'experimentació, a gaudir del gest, del moviment, de la mirada, dels sons, de la veu, tot motivant, estimulant i donant suport; potenciant també la satisfacció de fer els seus propis descobriments. I ajudant-los a guanyar aquella autonomia que els permetrà ser més lliures.

Per mitjà de la llengua oral a infantil, i oral i l’escrita a primària l'infant podrà relatar fets i vivències, explorar coneixements, expressar i comunicar idees i sentiments, verbalitzar el que està imaginant, regular la pròpia conducta i la dels altres, participar en la solució de conflictes, reconèixer i gaudir de les formes literàries i percebre, doncs, que la llengua és un instrument d'aprenentatge, de representació, de comunicació i de gaudi. 

Els llenguatges plàstic, musical, verbal, corporal i matemàtic han de facilitar als infants els mitjans per desenvolupar les seves possibilitats d'expressió.

Fomentar la intel·ligència generativa

La intel·ligència generadora d'idees, de desitjos, de sentiments, aquella que permet incentivar la capacitat de produir ocurrències fruit d'uns mecanismes no conscients que podem educar. La intel·ligència generadora serveix per dirigir les ocurrències de manera lliure aprofitant els projectes i les investigacions, per produir bones idees, bons sentiments, accions lliures. Idees adequades, brillants, descobrir els propis recursos nen i nenes, entrenant la capacitat que ja tenen de manera innata. La creativitat depèn de les xarxes mentals flexibles, ràpides, riques a través de les quals pugui enllaçar, buscar analogies, comprendre metàfores, inventar. Intentar que els nens i nenes adquireixin hàbits i sentiments adequats, com l'optimisme, la valentia, la confiança, la compassió, aquells sentiments que els ajudaran a la vida a sentir-se feliços o a enfrontar-se a la tristesa en bones condicions. Una vegada activada la intel·ligència generadora, la intel·ligència executiva ha de dirigir la mirada, dominar l'atenció, planificar, regular les accions, inhibir l'impuls, tolerar la frustració, i passar a l'acció pròpia.

Volem aconseguir que cada nen tingui en el seu cervell una font generadora d'idees brillants, desitjos adequats, sentiments animosos i alegres, imatges expressives, discursos eloqüents, ocurrències divertides que els permetin ser, créixer i aprendre.

Darrera actualització: