El projecte educatiu de l'Escola dels Encants

Una Escola Viva

L’any 2009, els qui vàrem iniciar l’escola dels Encants ens vam fer nostra aquesta frase de Hélder Câmara. Per tots nosaltres era un gran repte, un somni que volíem fer realitat, i que solament seria factible amb la complicitat de tots aquells que en formessim part. Al llarg d’aquests anys l’hem anat compartint amb tots els qui s’han anat incorporant a la nostra comunitat educativa. El futur ens permetrà créixer i millorar, i qui sap, potser algun dia tu també en formaràs part.

Gràcies a tots els qui ho feu possible.

Qui som

L’escola dels Encants va obrir les seves portes l’1 de setembre de 2009. Això vol dir que aquest és el nostre 6è curs, i que tenim infants des de 3 anys fins a tercer de primària.

Som una escola pública de nova creació, viva, oberta, participativa, amb una metodologia de treball activa i respectuosa amb els ritmes i els processos interns dels infants.

Una escola petita

Seguim sent una escola petita, però cada vegada menys. Tenim 284 infants, 21 mestres amb diferents dedicacions horàries, una tècnica d’educació infantil, 4 vetlladors, 4 persones de serveis i 15 monitors de menjador.

Estem  ubicats en tres mòduls prefabricats, dos de doble planta. L’estructura de l’escola no acaba d’afavorir les agrupacions d’infants.  Seguim a l’espera de tenir l’edifici definitiu.  Aquest any se’ns gira feina, ja que entrem en la fase de projectes d’obres i alhora continuem amb noves necessitats d’espais L’escola està al districte de l’Eixample de Barcelona, concretament al barri de la Sagrada Família, al límit amb altres tres barris (Fort Pienc, Clot i Sant Martí). L’escola està en una zona degradada, però amb clares expectatives de regeneració, el projecte de remodelació de Glòries està en ple debat.

Aquest curs tenim completa la comunitat dels petits i dels mitjans. Les quals queden organitzades (durant aquest curs i de manera provisional) de la següent manera.

  • Comunitat dels Petits, 3 grups de tres anys, 4 grups de quatre anys i 2 grups de cinc. És així per no modificar grups tres anys seguits, i mantenir els grups que teníem del curs passat en espera de fer els agrupaments heterogenis d’edat el curs vinent). Els mestres que estan amb aquests infants són les tutores de cada grup, la Montse Boliart que fa suport a 5 anys i la Noa Padín.
  • Comunitat dels Mitjans, 2 grups de primer, 2 grups de segon i 2 grups de tercer.  Les mestres que estan en aquesta comunitat són les tutores de cada grup, la Georgina García (ara Mª Dolors), l’Anna Batlle i l’Agnès.

Tenim prop de 200 famílies. Són famílies que gairebé en la seva totalitat trien l’escola per criteris pedagògics. Bastants busquen habitatge al barri per poder accedir als 30 punts de proximitat per a la matriculació, d’altres es traslladen un cop els seus fills són alumnes de l’escola.

Una comunitat d'aprenentatge

La nostra és una comunitat d’aprenentatge on tots som partícips de la vida a l’escola. Per això l’equip pedagògic i les famílies treballem de manera conjunta i cooperativa. Tenim onze comissions de treball formades per mares, pares, mestres i cada una de les quals treballa en una àrea concreta. Aquestes comissions són: Innovació i recerca, obres, festes, espai del migdia, d’activitats extraescolars, comunicació i participació, relacions socials, relacions externes, medi ambient i salut, biblioteca i músics. 

Els infants també tenen els seus espais de participació en l’assemblea i el consell d’infants. Aquest any incorporarem la veu dels més grans de l’escola a algunes comissions.

L’actual crisi econòmica agreuja la situació,  substitucions aplicades amb 15 dies de retard a primària i reduïdes 2’30 hores en l’horari, l’augment d’hores lectives, l’augment de grups, l’augment de ràtios i la reducció d’hores de vetlladors fa que haguem de  fer equilibris per oferir l’educació de qualitat que es mereixen els nostres alumnes i les seves famílies. 

Treballem fort i intens per allò que és prioritari: un bon acompanyament als infants, uns ambients d’aprenentatge interiors i exteriors rics en tots els aspectes, i un espai de conversa potent on desenvolupar les intel·ligències dels infants. 

Com som

Situar l’infant al centre de l’aprenentatge i construïr un entorn que sigui respectuós amb ell  i amb les seves necessitats requereix crear unes estratègies organitzatives que ens permetin assegurar que l’escola sigui un espai lliure que permeti el desenvolupament general de les diverses intel·ligències i en concret d’aquelles capacitats més adients a cadascú. 

Un espai on viure i compartir, on créixer i estimar, on aprendre i gaudir de la vida. 

Una escola que ens ajudi a construir un món una mica millor.

Dos moments

Organitzem el temps en dos moments diferents:

  • El temps autònom, els ambients d’aprenentatge relaxats de lliure circulació. 
  • El temps de grup, que a partir de la conversa de grup permet crear comunitat, conèixer i sentir, voler i compartir, ensenyar i aprendre els uns dels altres. 

Tres comunitats

Organitzem l’escola en tres comunitats:

  • Petits; amb infants de 3, 4 i 5 anys, nenes i nens d’educació infantil i llurs famílies que juntament amb les mestres, educadors i educadores formen una comunitat on al llarg de tres anys establiran els vincles i les relacions que els permetran sentir-se part important de l’escola.
  • Mitjans; amb infants de 1er, 2on i 3er, les seves famílies i l’equip de mestres i educadors d’aquesta comunitat, aquí també al llarg de tres anys aprendran a  ser i a compartir, a establir relacions importants amb els seus cohetanis i els adults, a posar-se reptes nous a descobrir com és el món que els envolta i ha trobar respostes als dubtes i incerteses que els planteja la vida.
  • Grans; amb nenes i nens de 4art, 5è i 6è, les seves famílies i l’equip de mestres i educadors d’aquesta comunitat que en els tres darrers anys de vida a l’escola gaudiran de ser com són i es proposaran reptes de millora, esdevindran crítics per poder actuar sobre el seu entorn amb la finalitat de fer un món més just i millor. 

Cada una d’aquestes comunitats funciona com un cicle autònom amb un projecte educatiu comú.

Els infants treballen en grups heterogenis d’edat, això  permet  adaptar els ritmes escolars als seus ritmes personals, respectar els seus processos interns, potenciar l’aprenentatge entre iguals, fomentar les zones de desenvolupament proper,  integrar diferents rols al llarg de cada comunitat (petit, mitjà, gran), establir vincles més estrets amb els seus cohetanis, aprendre a acomiadar i a retrobar, permetre una acollida molt més càlida per part dels adults i dels propis infants als nous grups, poder donar i rebre amb més qualitat, cuidar i respectar, i aprendre molt més els uns dels altres.

Un projecte educatiu amb uns bons fonaments

El respecte i l'amor per cada un dels infants de l'escola

Respectar els ritmes, els temps i els processos de vida de cada infant. Sabem que el clima de seguretat i de confiança que oferim a les nostres criatures els permetrà desenvolupar-se de manera harmònica tot assolint els nivells d’autonomia i de seguretat que els permeti ser responsables dels seus propis actes, l’amor que els donem a l’escola els fa lliures, el nostre respecte i la llibertat que els oferim els fa ser conseqüents amb els límits i els ajuda a comprendre com en són de responsables de tot el que passa a l’escola.

Els infants a l’escola necessiten sentir-se estimats pels mestres, educadors i adults que els acompanyen. Aquesta estima els ajuda a reconèixer-se com algú important, a sentir-se feliç i a gust. Que els adults els tenim presents  i els valorem,  els dóna força per augmentar el concepte que tenen d’ells mateixos. Per això és importantíssim saber establir estrets vincles de relació amb els nostres alumnes i fomentar-ne entre iguals. 

Estimar als infants és quelcom més que mostrar-los estima, que valorar-los pels seus progressos, que sentir-se commogut pels seus temors; el major valor de saber estimar el mostrem quan sabem estar amb l’infant en les dificultats, quan ens mostra que està enfadat amb el seu entorn i amb ell mateix, quan busca conflictes per cridar la nostra atenció i nosaltres pacients, amb respecte, força i contundència sabem mantenir-nos al seu costat amb amor, amb confiança, amb seguretat, tot mostrant-li que malgrat els seus errors ell o ella continua essent important per nosaltres, i que malgrat tot sempre estem allà amb ella o ell.

El valor del temps

El valor que donem al temps els adults i el dels infants no es regeix pels mateixos paràmetres. La percepció del temps en els infants i en els adults, també és molt diferent, per això podem afirmar que els infants no perden el temps, l’utilitzen, hi ha quelcom intern que els marca els seus ritmes personals, i de vegades, als adults ens costa d’entendre aquests ritmes individuals, ens costa entendre que cada nen, cada nena és diferent de la resta de companys i veure que els seus temps i els nostres no són els mateixos. Cada vegada es parla més i millor de la importància de donar temps, de l’educació lenta, de permetre que el cervell faci els seus processos de conexions neuronals que permeten l’aprenentatge real. A l’escoles tenim la sort de no sentir-nos pressionats per la necessitat de fer i fer. El currículum no ens marca presses, ans al contrari ens parla de la importància de fer les coses ben fetes. I tots sabem que les coses ben fetes són enemigues de les presses. 

Cal permetre l’experiència de l’assaig, error, assaig per poder construir amb significat. La imaginació, la creativitat i la generació d’idees necessiten un entorn favorable per a desenvolupar-se, i aquest entorn s’ha de coure a foc lent, sense presses, amb temps. A l’escola ens hem de deixar sorprendre per les seves genialitats, les quals solament descobrirem si ens esperem, observem, escoltem i gaudim. Valorem molt el dret de poder no fer res, gaudir del buit, de la ment en blanc, de la possibilitat de coure i pair amb parsimònia allò que ha passat una estona abans i així poder teixir les relacions conceptuals, les inferències i en definitiva anar construint les idees i els coneixements. 

 

La importancia de les relacions

A l’escola s’estableixen relacions contínuament, solament cal crear les condicions necessàries  i oferir el temps perquè es generin, un altre cop donar temps. Les relacions s’estableixen entre les diferents persones que formem part de la comunitat, infants amb adults (mestres, familiars, voluntaris, equip de treball), infants entre iguals, infants més grans amb d’altres de menys edat, etc, però també s’estableixen amb l’entorn, espais, jocs, materials.

Un tresor real a les nostres aules que està directament relacionat amb les relacions humanes és aquell en que nens i nenes destinen a parlar. Aquí ensl referim als diferents estils de diàlegs i converses.  Els informals, els que es donen entre coetanis, els que es fan entre infants i adults, els que es generen en gran grup o amb aquells amics més íntims i especials. Converses informals entre dos o tres nens, espontànies i riques. Converses que mantenen en infinitat de moments; quan juguen, estan al lavabo, mengen, investiguen o fan pla de treball, qualsevol moment és bo per poder parlar amb els amics.  Converses plenes de contingut, amb un munt de pensaments i de sabers per compartir i oferir als altres.  Converses a soles, mestra amb un nen o nena, escoltant-lo i compartint amb ell tot allò que li interessa, moments per donar resposta a les seves necessitats de comunicar-se, de compartir, de sentir, de viure. 

De vegades a soles, d’altres amb la companyia d’altres amics, però sempre amb el caliu i la qualitat d’allò que et dóna valor, que et fa exclusiu, que crea vincle i complicitat.  

Cal també que se sentin actius i siguin capaços d'anar-se formulant preguntes i cercant les respostes, desenvolupant eines i recursos per conèixer el món que els envolta, iniciant-se en l'ús d'estratègies per fer una exploració activa, viscuda, pensant i raonant per elaborar explicacions que hi donin sentit i que ho puguin fer amb la confiança que seran reconeguts, valorats i ajudats en aquest camí.

 

Experimentar, jugar i manipular sense la directivitat de l’adult

Els infants necessiten poder experimentar, jugar i manipular sense la directivitat de l’adult. Els nostres ambients i espais han de ser rics en materials estructurats i no estructurats, que els permetin la lliure circulació de pensament, que fomentin activitats obertes amb respostes múltiples, que permetin la construcció a partir de la pròpia experiència. Ells aprenen a posar-se reptes quan l’adult que està al seu costat i confia en les seves capacitats, li ofereix un entorn ric i segur,  l’acompanya amb la seva presència i li dóna el temps necessari. Perquè servirà aquest temps als infants?, els permetrà adaptar-se als seus ritmes, aquells ritmes més ràpids, aquells que es repeteixen i encallen, aquells que a ritme de vals, a poc a poc van establint relacions i complicitats amb els seus iguals, amb els adults i amb els objectes del seu entorn. El joc i l’aprenentatge permet establir relacions intenses entre nens i nens, compartir els jocs i la investigació amb els companys ajuda a crear la complicitat necessària per confiar en l’altre i així és com es desenvolupen vincles intensos, amistats verdaderes, amors sobtats.

 

La comunicació, una manera de representar i interpretar el món

Tot allò que l’infant viu i sent al llarg de la vida li provoca infinitat de dubtes i incerteses; pensaments, preguntes i respostes, les quals han de ser estructurades primer a nivell intern i posteriorment exterioritzades pels infants tot experimentant els diferents usos i funcions dels llenguatges, en un ambient amb condicions favorables que ho faciliti i on es desenvolupi la comunicació tant verbal com no verbal. Per això serà imprescindible establir una relació afectiva positiva entre l'infant i la persona adulta, i entre els mateixos infants, així com una comunicació intensa, fluida i agradable entre tots els membres de la comunitat educativa.

La persona adulta s'ha de mostrar atenta per escoltar l'infant i observar-lo des del respecte, seguint el desenvolupament de les seves capacitats i competències. Ha d'acompanyar el nen i la nena en el procés creatiu, conduint-los del dubte a l'experimentació, a gaudir del gest, del moviment, de la mirada, dels sons, de la veu, tot motivant, estimulant i donant suport; potenciant també la satisfacció de fer els seus propis descobriments. I ajudant-los a guanyar aquella autonomia que els permetrà ser més lliures.

Per mitjà de la llengua oral a infantil, i oral i l’escrita a primària l'infant podrà relatar fets i vivències, explorar coneixements, expressar i comunicar idees i sentiments, verbalitzar el que està imaginant, regular la pròpia conducta i la dels altres, participar en la solució de conflictes, reconèixer i gaudir de les formes literàries i percebre, doncs, que la llengua és un instrument d'aprenentatge, de representació, de comunicació i de gaudi. 

Els llenguatges plàstic, musical, verbal, corporal i matemàtic han de facilitar als infants els mitjans per desenvolupar les seves possibilitats d'expressió.

Fomentar la intel·ligència generativa

La intel·ligència generadora d'idees, de desitjos, de sentiments, aquella que permet incentivar la capacitat de produir ocurrències fruit d'uns mecanismes no conscients que podem educar. La intel·ligència generadora serveix per dirigir les ocurrències de manera lliure aprofitant els projectes i les investigacions, per produir bones idees, bons sentiments, accions lliures. Idees adequades, brillants, descobrir els propis recursos nen i nenes, entrenant la capacitat que ja tenen de manera innata. La creativitat depèn de les xarxes mentals flexibles, ràpides, riques a través de les quals pugui enllaçar, buscar analogies, comprendre metàfores, inventar. Intentar que els nens i nenes adquireixin hàbits i sentiments adequats, com l'optimisme, la valentia, la confiança, la compassió, aquells sentiments que els ajudaran a la vida a sentir-se feliços o a enfrontar-se a la tristesa en bones condicions. Una vegada activada la intel·ligència generadora, la intel·ligència executiva ha de dirigir la mirada, dominar l'atenció, planificar, regular les accions, inhibir l'impuls, tolerar la frustració, i passar a l'acció pròpia.

Volem aconseguir que cada nen tingui en el seu cervell una font generadora d'idees brillants, desitjos adequats, sentiments animosos i alegres, imatges expressives, discursos eloqüents, ocurrències divertides que els permetin ser, créixer i aprendre.

L'educació i l'espai físic

La vida a l'escola

L’escola és el lloc on infants i mestres passem bona part del nostre dia. Tant és així que passem més hores desperts a l’escola que a casa. És també el lloc on vivim i sentim infinitat de sensaciones i emocions, on els sentiments afloren i es comparteixen. També a la nostra escola aprenem i ens eduquem per treure’n el màxim profit a la nostra vida i per donar el millor de nosaltres als altres, per això és importantíssim que l’escola sigui aquell lloc ric, càlid i acollidor que ens fa sentir com a casa.

Entrades relaxades

Pensem que és molt important com comencem el dia. Arribar a l’escola sense presses, de manera graonada i flexible, amb la possibilitat de compartir un temps amb la família, incorporant-se a l’activitat diària de manera progressiva és una molt bona manera de començar el dia.

Per això a l’escola fem les entrades relaxades, aquest tipus d’entrada ens ha permès crear les condicions adequades per a poder gaudir d'un temps d'intercanvi entre infants i adults. La música se sent ja des de la port d'entrada, suaument ens envolta i ens submergeix en un clima de pau que ens convida a entrar fins al nostre ambient..  

Els infants de la comunitat de petits poden entrar de 9 a 9:30 i les famílies es poden quedar fins a 3/4 de 10. A mitjans lel temps d’entrada es redueix i l’entrada és de 9 a 9:20 i poden compartir l’entrada fins 2/4 de 10. A mesura que els infants es fan grans necessiten menys la presència de la seva família, i el seu ritme de canvi augmenta progressivament.  

Sabem que les entrades relaxades són una bona oportunitat per poder atendre de manera individualitzada els infants i les seves famílies, per establir vincles més estrets, per crear un clima de tranquil i distès, per permetre a les famílies arribar a l'escola sense presses, per donar el temps necessari a famílies i infants per acomiadar-se, per promoure la incorporació lliure dels infants als ambients d'aprenentatge amb una tria individualitzada, per apropar els infants al món cultural a partir d'unes imatges i d'una música de qualitat, per fomentar el gust per determinats estils artístics, per oferir als familiars un espai i un temps que els permeti saber més d'allò que passa a l'escola.

Ambients d’aprenentatge relaxats de lliure circulació

Els ambients relaxats de lliure circulació són espais preparats pels adults, amb materials pensats, de vegades estructurats i d’altres no estructurats i pensats per satisfer les necessitats autèntiques dels infants.

L’objectiu principal és que els nens aprenguin a construir nous significats de la realitat que els envolta a partir de l'exploració de l'entorn, de l'experimentació, de la investigació i de la interpretació. Tot fent ús de la interacció amb l’entorn i amb els iguals i del raonament lògic. D’aquesta manera volem donar resposta als seus interessos, els quals van mostrant i anem descobrint a través de l'activitat espontània de cada dia. Els nens poden circular lliurement pels diferents ambients que tenim, ajustant les activitats a les seves necessitats. L'organització i la distribució dels espais i els materials estan pensades perquè els nens se sentin emocionalment segurs i distesos, els convida a la interacció amb l'entorn i amb els companys i els permet ampliar habilitats, destreses i coneixements.

Els criteris metodològics són els següents: 

  • Lliure circulació del pensament.
  • Globalització, funcionalitat i aprenentatge significatiu.
  • Rellevància de l'acció, experimentació i interacció amb l'entorn.
  • Acompanyament de l'adult com a mediador i impulsor de processos de construcció.

Ambients de la Comunitat dels Petits

Els ambients interiors que tenim a la comunitat de petits són els següents: Joc simbòlic, Construccions, Sensacions, Dramatització, Llum i ombres, Ciència, Art, Matemàtic i de Comunicació.

L’horari d’aquests ambients és de 9 a 12h., amb una aturada de 30 minuts que ens serveix de moment de trobada i d’esmorzar.

El paper de la mestra en aquests ambients és bàsicament d’acompanyament en el joc de l’infant, i d’observació de les seves necessitats. La presència de la mestra dóna seguretat i per això pot ajudar-lo en el desenvolupament d’experiències sensorials, d'experimentació, de creació, de recerca, etc., en què la clau és la pregunta i no la resposta. Pregunta que serveix per despertar la curiositat i les ganes de conèixer. El mestre sempre es situa en un segon pla però proper al nen, donant temps o estimulant segons sigui necessari per respectar  el procés de cada nen i nena..

Ambients de la comunitat dels mitjans

Els ambients interiors que tenim a la comunitat dels mitjans són: Atles, Cronos, Pi, Ictineu, LandArt, Gaudim i Tretzevents.

L’horari d’aquests ambients és de 9 a 11’30h. amb una aturada de 30 minuts que ens serveix de moment de trobada i d’esmorzar.

Les mestres o els voluntaris que realitzen propostes concretes ajuden a donar forma a les recerques dels infants, potenciant la formulació de preguntes que permeten indagar sobre allò que volen descobrir, fer o experimentar. L’adult no es posiciona com expert, és un promotor de reflexions, de contrastos, de recerques.

Els plans de treball que tenen els infants d’aquesta comunitat han estat creats enguany per les mestres amb la intenció de potenciar majors recerques, major mobilitat i més atenció i concentració en el que fem i en com ho fem. Cada pla de treball té 10 propostes de les quals 6 estan establertes per l’equip de mestres, dues les defineix cada infant i dues les fixa la tutora segons quines creu que són les necessitats individuals.

Ambients exteriors

Aquests ambients són compartits per tots els infants que volen utilitzar-los durant el temps d’ambients que funcionen de manera simultània interiors i exteriors: Fer i desfer, Ombracle de colors, Exploradors, Sorral, Cuina i caseta, Zona d’equilibris i Pista.

L’horari de la majoria d’aquests ambients és de ¾ d’11 a les 12.

Ambients de la comunitat dels grans

Haureu d’esperar fins a setembre per saber quins seran els primers ambients que tindrem el proper curs. Podreu consultar-ho a partir de setembre.

Temps de grup

El moment estrella del temps de grup és la conversa, aquella que ens convida a conviure amb la paraula. Asseguts en bancs o  tamborets situats en forma circular, es crea un clima tranquil, un ambient obert i una calidesa amiga que convida al diàleg, a la conversa. Tothom es pot veure entre si i això afavoreix la comunicació, l'interès, l’entesa  i les ganes de compartir. És el temps d'expressar-se oralment, de diàleg de la vida a l'aula, del dia a dia, del moment a moment. Un temps molt important per donar seguretat i solidesa a les ganes d'aprendre i de compartir els seus coneixements. Aquí s'expressen les experiències personals i compartides, és el cau on neixen i creixen els projectes i les investigacions personals o grupals, l'espai que dóna seguretat personal i que desenvolupa el sentiment de pertinença al grup, el temps que ajuda a fer aflorar la intel·ligència generativa. 

Aquest temps és el temps de l'aula, de crear grup, de consolidar i cohesionar totes i cadascuna de les personetes de l’ambient amb la complicitat de la seva mestra. Permet compartir i en aquest acte neix l'interès per l'altre, permetent el desenvolupament social de les capacitats i ajudant a situar els interessos del grup a un nivell paral·lel als interessos individuals. La conversa diària a l'aula genera temes importants que desperten l'interès de nens i nenes, fomentant el diàleg entre ells, la construcció d'aprenentatge i la socioconstrucció.  Aquests temes quan realment interessen als alumnes es converteixen en profitosos projectes individuals o de grup.

Darrera actualització: