.png)
El passat dimecres 17 de febrer a les 3 de la tarda va tenir lloc la primera tertúlia de pares i mares, organitzada per l’escola i dinamitzada per l’Agnès, la seva directora, per parlar sobre alguns dels temes que ens inquieten de l’educació dels nostres fills i filles.
Fórem un total de 12 pares i mares que, després d’unes breus presentacions per trencar el gel i conèixer-nos una mica millor, vàrem iniciar el debat a partir d’un cas d’un nen que se’ns havia plantejat per escrit dies abans.
Inicialment les primeres intervencions ens van fer veure la dificultat que teníem la majoria per gestionar el temps i poder fer tot allò que volíem al llarg del dia, conciliant vida familiar i laboral sense que cap de les dues en sortís massa perjudicada. Va sorgir la idea, força compartida, de la importància de poder gaudir de tant en tant d’un temps propi i també de la necessitat de buscar un temps per a la parella.
Seguidament la discussió, ja més centrats en el cas que se’ns plantejava, va derivar cap a la dificultat de saber establir límits als nostres fills i de fins on calia negociar alhora de fer-los fer alguna cosa: banyar-se, recollir, sopar…
Ens en vàrem anar a la pausa (amb café i pastes, inclosos) amb tres preguntes a la ment plantejades per l’Agnès:
- Són necessaris els límits?
- Cal que els infants aprenguin a negociar?
- Com creiem que han de fer les coses els nostres fills, per convicció o perquè s’han de fer?
Després del descans, que també va servir per conèixer-nos una mica més i anar creant el clima de confiança necessari per a la tertúlia, les intervencions de diversos pares i mares ens van fer arribar a la conclusió que els límits són importants i necessaris ja que donen seguretat a l’infant, sense els quals sent perdut. Alhora, però, es va veure la importància de la negociació per tal que el nen vagi assumint i entenent aquests límits i també, del diàleg en un clima d’harmonia i confiança que permeti a l’infant expressar les seves inquietuds i temors i els motius pels quals no està fent allò que li estem demanant. Aquest procés de negociació, amb uns límits establerts, portarà a l’infant a fer les coses per convicció i això li permetrà tenir criteri més endavant en les decisions que vagi prenent al llarg de la seva vida.
Cal aquí, però, tenir en compte que els nostres fills i filles són encara molt petits i que tenen encara un nivell d’expressió molt bàsic que, a vegades no els permet dir-nos exactament com se senten, ni què volen; d’aquí la importància d’observar les seves expressions i mirades. També, el seu grau de maduresa no és encara el suficient per tal que puguin acceptar verbalment que han trencat algun límit o que tenen algun problema i per això no l’han acomplert.
La tertúlia s’haguera estès encara molt més, però el temps se’ns va fer curt. Això sí vàrem fixar ja una nova trobada pel tercer dimecres de març, el dia 17, també a les 15 h.
Us hi esperem!