Tertúlia Parlem d’Infants (III)

09 | 05 | 2010

<

p>Com cada tercer dimecres de més, varem fer la tertúlia, parlant d’infants. Com sempre us fem un resum del que s’ha parlat a la tertúlia, que també com sempre va estar enriquidora. Vam parlar una mica del que va intentar transmetre la Ginesa Pérez de fer que el nen se senti bé, escoltant -lo i fent-lo sentir important.

En aquesta ocasió hem estat parlant del fet comunicatiu amb el nen. Resumirem per punts una mica les coses que poden ajudar a que aquesta comunicació sigui efectiva:

  • En primer lloc posar-se a la seva alçada per poder mirar-hi als ulls i que ells ens pugui mirar i no quedi petit al món de gegants. La marta va parlar de la seva experiència amb nens de bressol i com estava normalment al terra, i com el fet de tirar-se a terra fa que els nens s’apropin, l’Agnès va parlar de com quedaven els seus pantalons, bruts, tots els dies. A la nostra escola els mestres se senten amb els nens al mateix nivell en el mobiliari especial per estar tots en rodona. Aquest és un fet molt excepcional a les escoles d’’avui en dia. Com anecdota vam comentar com les estudiants que estan a la nostra escola preguntaven cóm aprenien el nom si no tenien una cadira amb la taula per seure i veure’l anotat tots els dies, vam riure pensant com els nostres nens aprenen el seu nom.
  • Treballar la comunicació verbal i la no verbal, en quan al llenguatge verbal usar-ho amb correcció i amb contingut i també treballar l’expressió de la cara i del cos que també transmeten, a la nostra escola es treballa les dos comunicacions, les sessions d’en Manel i el teatre són uns bons canals.
  • També respecte la comunicació verbal i no verbal, pensar en que a vegades donem diferents missatges, amb lo que expliquem i amb el que veuen els nens al nostre cos. Per exemple, quan ens sentim enfadats i ho veuen però volem fer un altre discurs per amagar el nostre sentiment. El missatge corporal i verbal han de coincidir. Si estem enfadats ho diem però buscant paraules que no ofenguin al nen, expliquem que estem enfadats i el perquè però amb respecte.
  • Consciència plena, estar en present amb el nen. La màxima comunicació, pendent de el que ens diu i dels seus sentiments.

Ja vam prendre cafè i vam alleugerir la conversa, vam parlar de Internet, les noves tecnologies i vam intentar pensar com canvien la vida dels nens, però no vam aprofundir, ja era temps d’acabar la nostra tertúlia.

L’Agnès ens ha proposat que la pròxima tertúlia sigui sobre:  Les constel·lacions familiar i la pedagogia sistèmica.

Ens parlem a la pròxima tertúlia.