La Sara i la Virginia

La Sara i la Virginia parlen de la seva experiència a l’escola

24 | 02 | 2011

IMG_5008_640x480

El període de pràctiques d’un estudiant representa un temps per descobrir una escola, conèixer a un equip docent concret format per persones que tenen diferents opinions i maneres de fer. Conèixer uns espais i uns moments per compartir coneixements, vivències, reflexions i situacions amb altres mestres, amb les famílies i amb tots els nens i nenes que formen part de l’escola. Pensem que les pràctiques són un cúmul d’oportunitats i el fet de poder-les realitzar a l ’Escola dels Encants, tot un plaer.

Durant el nostre període com a estudiants de pràctiques a l’Escola dels Encants hem pogut adonar-nos i posar en pràctica tots aquells aspectes que tractem a la universitat. A més a més, ampliem la nostra experiència i continuem amb la nostra formació com a futures mestres seguint l’exemple de tot l’equip que forma part del centre: mestres, pares i mares, infants, l’equip de menjador...

L’Escola dels Encants és diferent a tots els centres que hem estat fins ara; és una escola especial caracteritzada per la seva metodologia.

Els ambients d’aprenentatge relaxats de lliure circulació permeten els infants ser els protagonistes del seu propi aprenentatge. De manera lliure i espontània, els nens i nenes construeixen uns coneixements individuals i col·lectius a través del joc, dels grups d’edats heterogenis, de la interacció entre els infants i la conversa final amb la companyia de les mestres.

Les estones de conversa són un altre aspecte fonamental en la metodologia d’aquesta escola. Són moments que ofereixen un ampli ventall d’oportunitats per compartir coneixements, experiències, impressions del dia a dia, i fins i tot, punts de vista.

No obstant, tenir estones de conversa no és un fet exclusiu d’aquesta escola perquè és un recurs que s’acostuma a utilitzar a molts centres. El que volem destacar de les converses a l’Escola dels Encants és la manera com l’equip pedagògic les enfoquen i les orienten. En tot moment, els infants saben que poden parlar, discutir, opinar, expressar els seus acords i desacords... i saben que en tot moment seran escoltats i valorats. És molt comú escoltar als nens i nenes dir: “Saps el que jo penso?”.

Considerem que la conversa és el moment perfecte per consolidar els seus coneixements i formular-se preguntes que els ajudaran a anar avançant en la construcció del seu propi aprenentatge. A més a més, el projecte de classe sorgeix també a partir de la conversa, i a la vegada, es treballen els valors i la cohesió del grup.

Pensem que el resultat d’aquesta metodologia es tradueix en un aprenentatge significatiu i de qualitat, ja que aquest sorgeix dels interessos i motivacions dels infants.

Són molts els exemples que podríem posar de les converses, però en voldríem compartir una de les situacions donades concretament a l’ambient de ciències que reflexa tot el que hem comentat anteriorment:

Es trobaven tres infants de diferents edats i diferents classes a asseguts davant dels animals que podem trobar a l’ambient de ciències. Els infants comentaven entre ells les seves vivències personals amb aquest animals:

  • Jo vaig tenir un peix però es va morir...
  • La meva tieta diu que els peixos es moren molt ràpid!

En aquestes que un dels infants va mencionar una de les seves vivències amb les tortugues. Una de les nenes, molt eixerida, de seguida li va dir a l’infant:

  • No són tortugues! Són terrapins, perquè no els agrada l’aigua salada!

Es veu que en una conversa anterior a aquell dia, la nena va rebre aquesta informació, i per aquest motiu, la va compartir amb els altres infants just en aquell moment tan idoni.

Amb aquest exemple tan espontani, vam poder comprovar en primera persona que el dia a dia a l’Escola dels Encants és tot un vaivé de coneixements.

Sens dubte, aquesta escola ha estat una mostra del significat de col·lectivitat, respecte i participació de la comunitat educativa, un fet que a simple vista pot resultar utòpic, però ens hem adonat que amb esforç, dedicació i sobretot amb moltes ganes és poden aconseguir i fer grans coses.

Per una altra banda, ens agradaria mencionar -i també és d’agrair- l’actitud amb la qual els infants ens van donar la benvinguda a l’escola. Els nens i nenes de l’escola ens han rebut amb els braços oberts, ràpidament ens han fet un petit forat perquè passem a formar part de les seves paraules, rialles, abraçades, petons, alegries, tristeses i també de les seves nombroses descobertes.

Com a futures docents formar part d’aquesta petita i a la vegada tan gran comunitat educativa és una experiència fascinant i molt enriquidora que de ben segur ens servirà per a realitzar en un futur -no gaire llunyà- la nostra tasca com a mestres.

Sara i Virgínia